Dos graus universitaris monopolitzen la formació
d’especialistes en alimentació des de la vessant de les Ciències de la Salut:
Nutrició Humana i Dietètica i Ciència i Tecnologia dels Aliments. Des de les
facultats de Farmàcia, Medicina, Ciències de la Salut o Veterinària, sis
universitats ofereixen algun d’aquests graus. La Universitat de Barcelona (UB)
i la de Lleida (UdL) els oferten tots dos. La UdL és l’única que ha adscrit els
estudis de Ciència i Tecnologia dels Aliments a la branca de coneixement de
Ciències i els imparteix des de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària.
Lleida és l’únic indret on els estudis de Nutrició es poden
simultaniejar des del primer any amb els de Fisioteràpia, la qual cosa
possibilita obtenir el títol en cinc anys. La UB fa el mateix amb Farmàcia, una
fórmula que té una durada teòrica de sis anys. Blanquerna (Universitat Ramon
Llull) permet combinar-los amb Fisioteràpia, Farmàcia, Infermeria i Ciències de
l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE), però a partir del segon any dels
estudis.
Matèries que ponderen
Les assignatures que proporcionen un plus de puntuació a la
fase específica de la Selectivitat als estudiants que volen accedir als graus
de Nutrició –centrats en l’estudi de les necessitats fisiològiques i les
situacions patològiques derivades de la ingesta d’aliments– i Ciència i
Tecnologia dels Aliments –focalitzats en la gestió, producció i control
alimentari i la investigació i creació de nous productes– són gairebé les mateixes:
Biologia, Física i Química ponderen un 0,2 en els dos casos; Matemàtiques un 0,1 a Nutrició i un 0,2 a
Ciències i Tecnologies dels Aliments, i
Tecnologia Industrial un 0,1 en aquests últims estudis.
Les enginyeries alimentàries
Hi ha un segon grup de titulacions universitàries vinculades
als aliments: les enginyeries. El campus de Castelldefels de la Politècnica
(UPC) en programa dues: Enginyeria Alimentària i Enginyeria en Ciències
Agronòmiques; la Rovira i Virgili (URV) de Tarragona n’oferta tres, Enginyeria
de Processos Alimentaris, Tècniques de Bioprocessos Alimentaris (de tres anys
de durada), i el doble títol d’Enginyeria Química + Tècniques de Bioprocessos
Alimentaris; la UdL imparteix Enginyeria Agrària i Alimentària, i la
Universitat de Girona (UdG), Enginyeria Agroalimentària.
Sous alts
L’oferta, concentrada en aquestes quatre universitats
públiques, suma unes 250 places, de les quals aquest curs se n’han omplert 210.
Els sous dels titulats de la major part d’aquestes enginyeries superen els
2.000 euros mensuals bruts tres anys després d’haver-se graduat, segons
l’Agència per a la Qualitat Universitària (AQU), o sigui, es troben a la franja
alta de les remuneracions del col·lectiu de nous titulats.
Títols híbrids
A banda, la carta dels estudis relacionats amb l’alimentació
inclou tres títols híbrids, en el sentit que resulta més difícil encabir-los en
les dues classificacions anteriors: Innovació i Seguretat Alimentària (UdG),
estrenat el 2014; Enologia, impartit en solitari per la URV, i Ciències
Culinàries i Gastronòmiques, un grau interuniversitari en què participen la UB
– a través d’un dels seus centres adscrits (CETT) i de la Facultat de Farmàcia
i Ciències de l’Alimentació-, i la UPC (Escola Superior d’Agricultura).
