5 de nov. 2020

Xerrada en l'àmbit de biociències

 El declivi dels pol·linitzadors i com aturar-lo.” serà la conferència que es farà a l'escola a càrrec del  Sr. Anselm Rodrigo, professor del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB. Serà el divendres, 20 de novembre de 2020, de 10 a 11:30 h i està dirigida a alumnes de 1r de Batxillerat interessats en Biociències.


20 d’oct. 2020

Forta demanda en els cicles formatius de l'àmbit industrial.

 Un 28% dels joves catalans menors de 25 anys es troben en situació de desocupació. La xifra conviu amb una dada contradictòria: l’existència de sectors de la producció que necessiten urgentment treballadors que el món educatiu no els proporciona. Traslladat a l’àmbit de la Formació Professional, això significa que hi ha cicles formatius que garanteixen un bon futur laboral però que no troben prou estudiants interessats. Tot i que el desinterès és encara lluny d’eradicarse, les dades de preinscripció del curs 2020-2021 permeten albirar una millora de la situació.

La major part dels cicles de l’àmbit industrial, per exemple, ofereixen cada any més places de les que es demanen, cosa que ha comportat que en els últims anys hi hagi hagut un elevat nombre de vacants en aquests estudis. En els dos últims anys, però, s’ha començat a observar un canvi de tendència, com ho acrediten els resultats de la preinscripció del curs vinent, del qual ja es disposa de dades provisionals.

Demandes a l’alça

D’acord amb aquestes dades, famílies com Electricitat i electrònica, Energia i aigua, Fabricació mecànica i Instal·lació i manteniment han experimentat un augment del nombre de sol·licituds. Pocs dies després de tancar la preinscripció, el director general de Formació Professional, Joan Lluís Espinós, celebra que les demandes de cicles industrials hagin tornat a créixer, com ja va passar l’any passat, tot i que continua havent-hi un problema amb les dones, poc representades. “En l’àmbit industrial, el nombre de noies és molt baix. Està per sota del 10% del total d’alumnes”, destaca.

Els majors increments

A la família d’Energia i aigua s’han registrat els increments més grans de preinscrits, tot i que el volum de demandants és menor en comparació amb la resta de famílies professionals industrials. El Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) en Gestió de l’Aigua, per exemple, ha passat de les 7 sol·licituds d’ara fa un any a 48. A la família d’Electricitat i electrònica, que l’any passat va créixer força i que en aquesta preinscripció s’ha mantigut estable, sobresurt el CFGS de Sistemes electrotècnics i automatitzats, amb 295 sol·licituds, un 7% més que el 2019. Els cicles d’Instal·lació i manteniment han registrat un fort increment, però bona part d’aquest bon resultat es concentra en el CFGS de Mecatrònica Industrial. A Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), Soldadura i caldereria i Instal·lacions frigorífiques i de climatització continuen en línia ascendent. Aquests 2020, els estudis de la fusta i el moble també han guanyat alumnat.

Oportunitats de negoci perdudes

Per què estudis professionals amb bones perspectives d’inserció laboral no interessen els joves, que s’inclinen per cicles massificats i amb pitjors perspectives? El problema no només rau en els joves, sinó també en les oportunitats de negoci que perden les empreses per manca de personal. Fernando Manzano, director de Formació Professional de Jesuïtes Educació, posa l’exemple del sector del manteniment industrial, necessitat de treballadors qualificats: “Moltes d’aquestes empreses treballen amb licitacions públiques i necessiten certificar que tenen gent titulada. Si no, no entren en el joc”, assegura.

Gent gran per substituir els joves

Estudis com el Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) en Instal·lacions frigorífiques i de climatització són paradigmàtics. “Per a un alumne de l’ESO no és atractiu, malgrat que amb dos anys ja tens un carnet d’instal·lador que et permet guanyar-te molt bé la vida”, diu Manzano “Després, si vols, pots fer un grau superior, però ja és un cicle finalista”, afegeix. Manzano explica que la falta de demanda els va dur, “fa uns quatre anys, a buscar gent aturada de 30, 40 o més de 40 anys. Al 2016, a finals de la crisi, hi havia molta gent en aquesta situació”.

Qüestió d’imatge

Oficis tradicionals com la fusteria pateixen una situació semblant. “Els fusters estan desbordats de feina. Tenim greus problemes per cobrir les demandes de personal de taller de les empreses. La falta de joves és alarmant”, explica Salvador Ordóñez, coordinador del Gremi de la Fusta i el Moble. “La imatge social existent no es correspon amb la realitat del sector”, afegeix. “La gent pensa en un fuster i veu una persona gran, plena de pols, amb un llapis a l’orella i que li falta una falange. Un jove de 17 o 20 anys no vol això, per més que li diguis que en un o dos mesos haurà trobat feina de la seva especialitat “, analitza, tot aclarint que la tecnologia també ha entrat en la indústria de la fusta, altament especialitzada.

Els cicles de Formació Professional de l’àmbit industrial i els oficis manuals poden presumir d’unes taxes d’inserció laboral molt altes. Aprofitar el potencial ocupacional d’aquests estudis és un dels reptes del Departament d’Educació, que en els darrers anys intenta atraure estudiants cap a aquests cicles.

Dones amb sous més alts

Per subratllar les possibilitats que ofereixen aquests estudis, Espinós apel·la a l’estudi d’inserció que cada any elabora Educació amb el Consell General de Cambres de Catalunya: “És una bona eina, un indicador molt clar que mostra que aquests cicles tenen insercions altíssimes i sous molt per sobre de la mitjana”.  “A més, en l’àmbit industrial les dones són les que tenen sous més alts, malgrat que en ser tan poques resulti poc significatiu”, destaca el director general de Formació Professional.

Els estudis de grau amb menys desercions a 1r

 

9 dels 20 graus amb menys abandonament a 1r són de Magisteri o Medicina

Gairebé la meitat dels estudis de les universitats públiques que ocupen les 20 primeres posicions del rànquing de graus amb menys abandonament a primer curs tornen a ser d’Educació Infantil, Educació Primària i Medicina, com ja succeïa l’any passat, d’acord amb les últimes dades de la Secretaria d’Universitats, que corresponen als estudiants que van accedir a la universitat el curs 2017-2018.

A les universitats privades i els centres adscrits (on la matrícula també és a preu privat), 8 de les 20 titulacions més ben situades en aquesta mateixa classificació pertanyen als graus d’Infermeria i Magisteri.

Educació Social de la UdG encapçala la classificació

La nova taula dels estudis impartits pels centres públics que registren menys desercions durant el primer any està liderada aquesta vegada pel grau d’Educació Social de la Universitat de Girona (UdG), que ofereix 60 places, amb una taxa d’abandonament de l’1,7%.

Els graus que apareixen més freqüentment al rànquing, però, són els d’Educació Infantil (UB, UAB i URV), Educació Primària (UdL i dos de la URV) i Medicina (UAB i els dels campus Clínic i Bellvitge de la UB). Entre la primera i la vintena titulació de la taula (Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de la UPF, amb un 6,2% d’abandonament),  només hi ha 4,5 punts percentuals de diferència.

Tres enginyeries

Al rànquing també hi trobem dos estudis d’enginyeria més (Enginyeria Biomèdica UB i Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte del campus de Terrassa de la UPC); dos graus d’Infermeria (campus de Tortosa de la URV i campus d’Igualada de la UdL); dos títols de Criminologia (UAB i UPF); Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (INEFC adscrit a la UB); Fisioteràpia URV, i Comunicació Audiovisual UPF.

El rànquing de centres privats

Al capdavant de la classificació de centres privats hi ha 5 titulacions que no registren cap abandonament (Educació Infantil + Educació Primària de la UVic-UCC;  Direcció d’Empreses + Dret d’Esade;  Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries CESDA-URV;  Humanitats i Estudis Culturals UIC, i Turisme + Màrqueting de Mediterrani-UdG).

El grau que es troba més freqüentment a la taula és, però, el d’Infermeria (Hospital del Mar-UPF;  Sant Pau-UAB;  Sant Joan de Déu-UB, i Tecnocampus-UPF), al costat del de Magisteri, que hi té tres representants:  el doble grau de la UVic i els títols  d’Educació Infantil i d’Educació Primària de Blanquerna-URL.

20 de jul. 2020

Milloren els salaris i la contractació indefinida dels titulats universitaris

9 de cada 10 graduats treballen 3 anys després d’haver obtingut el títol, segons l’últim estudi d’Inserció Laboral dels titulats universitaris realitzat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), que mostra la radiografia de la situació laboral dels graduats que s’han titulat tres anys abans.
El percentatge d’ocupació es manté estable respecte al registrat el 2017, quan es va fer l’últim estudi, però els resultats del 2020 indiquen que els nous titulats treballen en millors condicions: la titulació s’ajusta més a la formació cursada i ha augmentat tant la taxa de graduats que treballa amb contractes indefinits com la dels que se situen a la franja de salaris més elevats, per sobre dels 2.000 euros mensuals bruts.
Aquesta és una de les principals conclusions de la 7ª edició de l’enquesta, realitzada durant el primer trimestre de l’any i en què han participat 14.849 titulats de les 12 universitats de Catalunya de la promoció 2015-2016.

Sous de més de 2.000 e

L’indicador que ha experimentat un creixement més important respecte el 2017 és el de la remuneració dels nous titulats. L’informe del 2020 assenyala un increment de 7 punts del percentatge de graduats que cobren més de 2.000 euros mensuals bruts, que en 3 anys ha passat del 42,9% al 50% i que converteix l’última taxa en el pic més elevat de la sèrie des del 2008.
En relació amb l’anterior edició, també ha millorat, en 6 punts, la contractació indefinida, amb un creixement del 49,9% al 56%.

Diferències entre àmbits

El retrat, però, presenta moltes diferències en funció de l’àrea a la qual està adscrita la titulació: l’àmbit d’Enginyeria i Arquitectura és, amb diferència, el que registra els millors indicadors (75% de salaris a la franja alta i 72% de contractes indefinits).
En l’apartat d’ingressos, els altres àmbits queden molt lluny d’aquest percentatge: la taxa dels que guanyen més de 2.000 euros anuals bruts és del 48% a Ciències Experimentals, 43% a Salut, 41% a Ciències Socials i 26% a Humanitats.
Pel que fa al percentatge de contractes indefinits, l’àmbit de Ciències de la Salut se situa a la cua (43%), seguit del d’Humanitats (46%), Ciències Experimentals (47%) i Ciències Socials (57%).

El vincle de la feina amb el títol

Un altre indicador que permet visualitzar la qualitat de l’ocupació és la vinculació de la feina amb la titulació cursada. També aquí hi ha hagut una evolució positiva: segons l’enquesta del 2020, el 87% dels titulats que treballen fan funcions de nivell universitari i tres de cada quatre, el 74,6%, realitzen una feina específica de la titulació. Els dos indicadors milloren respecte a l’edició passada, quan els percentatges se situaven en el 83% i el 70% respectivament.
Malgrat que tant l’ocupació com l’adequació als estudis de la feina han millorat en tots els àmbits de coneixement, novament però, el retrat és desigual.  Així, les taxes d’ocupació oscil·len entre el 93% dels estudis d’Enginyeria i Arquitectura o el 92% de Ciències de la Salut, i el 82% dels d’Humanitats.

Feines específiques

Pel que fa a realització de feines específiques de la titulació, el rànquing l’encapçalen els estudis de Salut, amb un 85% d’adequació, seguit dels d’Enginyeria i Arquitectura i els de Ciències Socials (75% en els dos àmbits), Ciències Experimentals (68%) i Humanitats (53%).

1 de juny 2020

Les professions mes demandades i amb major sou de Catalunya

Mitjançant una taula interactiva, la Cambra de comerç de Barcelona dóna a conèixer quines són les professions amb major demanda i els nivells salarials de cada una d’elles.
 
Els resultats d’aquesta taula mostren tant la situació dels graus universitaris com dels cicles d’FP, i són fruit d’una anàlisi de gairebé 300.000 ofertes laborals a partir de dades d’InfoJobs. 

Enllaç AQUÍ

25 de maig 2020

Informació sobre les Beques IQS

Donada la situació tan excepcional des de l'IQS informen que han adaptat la Beca a l’Excel.lència Acadèmica, de manera que el criteri passa a ser que hi poden accedir tots aquells alumnes amb una nota de Batxillerat superior a 8,5 sobre 10, sense computar-se, per a res, la qualificació de selectivitat.
Podeu consultar aquí les bases de la Beca Excel.lència i de la Beca Ajut Familiar.