2 de des. 2020

Notes de tall 2020; del principi al final del procés. Quadre comparatiu.

 Aquí podeu veure les variacions sofertes en la nota d'accés dels diferents graus de les universitats públiques catalanes al llarg de tot el procés, des del juliol fins a l'octubre.

WILL ROBOTS TAKE MY JOB?

Saps que el 89 % de feines de conductors professionals (camioners, taxistes, repartidors...) és molt probable que hagin desaparegut al llarg de les dues properes dècades?

A la web willrobotstakemyjob.com pots veure la probabilitat que una feina sigui reemplaçada per la IA (inteligència artificia) en els propers anys.

Aquestes estimacions parteixen de l'estudi que, el 2013, van realitzar Carl Benedikt Frey i Michael A. Osborne, titulat "The Future of Employment: How susceptible are jobs to computerization?" per a 702 ocupacions detallades, mitjançant un classificador de processos de Gauss.

Segons les seves estimacions, al voltant del 47 per cent de l'ocupació total dels EUA està en risc. Tot i que l’informe és específic per al mercat laboral nord-americà, és fàcil veure com es podria aplicar a tot el món.

A més a més s'hi ha afegit informació de l'Oficina d'Estadístiques Laborals  dels EUA per proporcionar informació addicional sobre els llocs de treball.

5 de nov. 2020

Xerrada en l'àmbit de biociències

 El declivi dels pol·linitzadors i com aturar-lo.” serà la conferència que es farà a l'escola a càrrec del  Sr. Anselm Rodrigo, professor del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia de la UAB. Serà el divendres, 20 de novembre de 2020, de 10 a 11:30 h i està dirigida a alumnes de 1r de Batxillerat interessats en Biociències.


20 d’oct. 2020

Forta demanda en els cicles formatius de l'àmbit industrial.

 Un 28% dels joves catalans menors de 25 anys es troben en situació de desocupació. La xifra conviu amb una dada contradictòria: l’existència de sectors de la producció que necessiten urgentment treballadors que el món educatiu no els proporciona. Traslladat a l’àmbit de la Formació Professional, això significa que hi ha cicles formatius que garanteixen un bon futur laboral però que no troben prou estudiants interessats. Tot i que el desinterès és encara lluny d’eradicarse, les dades de preinscripció del curs 2020-2021 permeten albirar una millora de la situació.

La major part dels cicles de l’àmbit industrial, per exemple, ofereixen cada any més places de les que es demanen, cosa que ha comportat que en els últims anys hi hagi hagut un elevat nombre de vacants en aquests estudis. En els dos últims anys, però, s’ha començat a observar un canvi de tendència, com ho acrediten els resultats de la preinscripció del curs vinent, del qual ja es disposa de dades provisionals.

Demandes a l’alça

D’acord amb aquestes dades, famílies com Electricitat i electrònica, Energia i aigua, Fabricació mecànica i Instal·lació i manteniment han experimentat un augment del nombre de sol·licituds. Pocs dies després de tancar la preinscripció, el director general de Formació Professional, Joan Lluís Espinós, celebra que les demandes de cicles industrials hagin tornat a créixer, com ja va passar l’any passat, tot i que continua havent-hi un problema amb les dones, poc representades. “En l’àmbit industrial, el nombre de noies és molt baix. Està per sota del 10% del total d’alumnes”, destaca.

Els majors increments

A la família d’Energia i aigua s’han registrat els increments més grans de preinscrits, tot i que el volum de demandants és menor en comparació amb la resta de famílies professionals industrials. El Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) en Gestió de l’Aigua, per exemple, ha passat de les 7 sol·licituds d’ara fa un any a 48. A la família d’Electricitat i electrònica, que l’any passat va créixer força i que en aquesta preinscripció s’ha mantigut estable, sobresurt el CFGS de Sistemes electrotècnics i automatitzats, amb 295 sol·licituds, un 7% més que el 2019. Els cicles d’Instal·lació i manteniment han registrat un fort increment, però bona part d’aquest bon resultat es concentra en el CFGS de Mecatrònica Industrial. A Cicles Formatius de Grau Mitjà (CFGM), Soldadura i caldereria i Instal·lacions frigorífiques i de climatització continuen en línia ascendent. Aquests 2020, els estudis de la fusta i el moble també han guanyat alumnat.

Oportunitats de negoci perdudes

Per què estudis professionals amb bones perspectives d’inserció laboral no interessen els joves, que s’inclinen per cicles massificats i amb pitjors perspectives? El problema no només rau en els joves, sinó també en les oportunitats de negoci que perden les empreses per manca de personal. Fernando Manzano, director de Formació Professional de Jesuïtes Educació, posa l’exemple del sector del manteniment industrial, necessitat de treballadors qualificats: “Moltes d’aquestes empreses treballen amb licitacions públiques i necessiten certificar que tenen gent titulada. Si no, no entren en el joc”, assegura.

Gent gran per substituir els joves

Estudis com el Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) en Instal·lacions frigorífiques i de climatització són paradigmàtics. “Per a un alumne de l’ESO no és atractiu, malgrat que amb dos anys ja tens un carnet d’instal·lador que et permet guanyar-te molt bé la vida”, diu Manzano “Després, si vols, pots fer un grau superior, però ja és un cicle finalista”, afegeix. Manzano explica que la falta de demanda els va dur, “fa uns quatre anys, a buscar gent aturada de 30, 40 o més de 40 anys. Al 2016, a finals de la crisi, hi havia molta gent en aquesta situació”.

Qüestió d’imatge

Oficis tradicionals com la fusteria pateixen una situació semblant. “Els fusters estan desbordats de feina. Tenim greus problemes per cobrir les demandes de personal de taller de les empreses. La falta de joves és alarmant”, explica Salvador Ordóñez, coordinador del Gremi de la Fusta i el Moble. “La imatge social existent no es correspon amb la realitat del sector”, afegeix. “La gent pensa en un fuster i veu una persona gran, plena de pols, amb un llapis a l’orella i que li falta una falange. Un jove de 17 o 20 anys no vol això, per més que li diguis que en un o dos mesos haurà trobat feina de la seva especialitat “, analitza, tot aclarint que la tecnologia també ha entrat en la indústria de la fusta, altament especialitzada.

Els cicles de Formació Professional de l’àmbit industrial i els oficis manuals poden presumir d’unes taxes d’inserció laboral molt altes. Aprofitar el potencial ocupacional d’aquests estudis és un dels reptes del Departament d’Educació, que en els darrers anys intenta atraure estudiants cap a aquests cicles.

Dones amb sous més alts

Per subratllar les possibilitats que ofereixen aquests estudis, Espinós apel·la a l’estudi d’inserció que cada any elabora Educació amb el Consell General de Cambres de Catalunya: “És una bona eina, un indicador molt clar que mostra que aquests cicles tenen insercions altíssimes i sous molt per sobre de la mitjana”.  “A més, en l’àmbit industrial les dones són les que tenen sous més alts, malgrat que en ser tan poques resulti poc significatiu”, destaca el director general de Formació Professional.

Els estudis de grau amb menys desercions a 1r

 

9 dels 20 graus amb menys abandonament a 1r són de Magisteri o Medicina

Gairebé la meitat dels estudis de les universitats públiques que ocupen les 20 primeres posicions del rànquing de graus amb menys abandonament a primer curs tornen a ser d’Educació Infantil, Educació Primària i Medicina, com ja succeïa l’any passat, d’acord amb les últimes dades de la Secretaria d’Universitats, que corresponen als estudiants que van accedir a la universitat el curs 2017-2018.

A les universitats privades i els centres adscrits (on la matrícula també és a preu privat), 8 de les 20 titulacions més ben situades en aquesta mateixa classificació pertanyen als graus d’Infermeria i Magisteri.

Educació Social de la UdG encapçala la classificació

La nova taula dels estudis impartits pels centres públics que registren menys desercions durant el primer any està liderada aquesta vegada pel grau d’Educació Social de la Universitat de Girona (UdG), que ofereix 60 places, amb una taxa d’abandonament de l’1,7%.

Els graus que apareixen més freqüentment al rànquing, però, són els d’Educació Infantil (UB, UAB i URV), Educació Primària (UdL i dos de la URV) i Medicina (UAB i els dels campus Clínic i Bellvitge de la UB). Entre la primera i la vintena titulació de la taula (Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades de la UPF, amb un 6,2% d’abandonament),  només hi ha 4,5 punts percentuals de diferència.

Tres enginyeries

Al rànquing també hi trobem dos estudis d’enginyeria més (Enginyeria Biomèdica UB i Enginyeria de Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte del campus de Terrassa de la UPC); dos graus d’Infermeria (campus de Tortosa de la URV i campus d’Igualada de la UdL); dos títols de Criminologia (UAB i UPF); Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (INEFC adscrit a la UB); Fisioteràpia URV, i Comunicació Audiovisual UPF.

El rànquing de centres privats

Al capdavant de la classificació de centres privats hi ha 5 titulacions que no registren cap abandonament (Educació Infantil + Educació Primària de la UVic-UCC;  Direcció d’Empreses + Dret d’Esade;  Pilot d’Aviació Comercial i Operacions Aèries CESDA-URV;  Humanitats i Estudis Culturals UIC, i Turisme + Màrqueting de Mediterrani-UdG).

El grau que es troba més freqüentment a la taula és, però, el d’Infermeria (Hospital del Mar-UPF;  Sant Pau-UAB;  Sant Joan de Déu-UB, i Tecnocampus-UPF), al costat del de Magisteri, que hi té tres representants:  el doble grau de la UVic i els títols  d’Educació Infantil i d’Educació Primària de Blanquerna-URL.